Darrere de cada copa de vi hi ha un llarg recorregut que comença molt abans. La verema no és només el punt de partida: és l’origen d’un vi que concentra mesos d’esforç i el treball compartit de tota una comunitat.
Cada any, a finals d’estiu, els ceps ens regalen el seu fruit. És un moment esperat amb nervis, esperança i il·lusió. La verema és més que collir raïm: és un ritual col·lectiu que uneix socis, famílies i amics al voltant d’una feina que demana dedicació i cura.
Un cop arribat el raïm al celler, comença la feina invisible però essencial. Primer se’n prenen mostres per analitzar-ne el grau de maduració i decidir a quina tina anirà.
Els enòlegs vigilen el procés i controlen temperatures i fermentacions. És un moment delicat, on la tècnica i l’experiència asseguren que cada varietat expressi el millor d’ella mateixa.
Després de la fermentació, el vi necessita temps. Pot reposar mesos en dipòsits d’acer inoxidable per mantenir la frescor, o anys en botes de roure que li aportaran profunditat i complexitat. És un període silenciós però vital, en què el vi es transforma i guanya la seva personalitat definitiva.
Un vi no és mai fruit d’un sol instant, sinó d’un procés llarg i compartit.
Quan el vi està llest, arriba l’hora d’embotellar. Cada ampolla és la memòria d’una verema concreta: el clima que va marcar aquell any, l’esforç de collir, les decisions preses al celler i l’esperança dipositada en cada copa.
Encetar una ampolla és tornar a aquell setembre de collita, als dies de calor i als vespres frescos, a les mans tacades de most i als instants viscuts al voltant de les vinyes.
Quan tastes una copa de vi, tanques el cercle. El vi torna a la taula de les famílies, als sopars amb amics i a les celebracions del poble. I amb ell, torna també el missatge que la verema és de tots: un esforç col·lectiu que es transforma en plaer compartit.
Cada copa és una història, i cada ampolla, un record viu d’allò que som com a comunitat.
