A Catalunya hi ha àpats que són molt més que menjar. La calçotada n’és un. Però… d’on surt tot plegat? Com pot ser que uns brots de ceba rostits hagin acabat convertint-se en una de les celebracions més estimades de l’hivern?
La versió més coneguda situa l’origen a Valls, a finals del segle XIX, i té nom i sobrenom: Benaiges, conegut com el “Xat de Benaiges”. Segons aquesta tradició, va rostir a la brasa uns brots tendres que sortien d’una ceba vella i, en veure’ls cremats per fora, en va pelar les capes socarrimades. A dins hi va trobar la sorpresa: una textura tendra i un gust dolç que convidaven a repetir.
A partir d’aquí, el gest es va anar estenent a les masies i trobades de la zona, i el calçot va començar el seu camí cap a la popularitat.
Hi ha un moment clau en l’evolució de la calçotada: quan passa de ser un menjar local a convertir-se en una festa compartida.
A mitjans del segle XX, la Penya Artística l’Olla va impulsar les anomenades calçotades artístiques: vetllades amb poesia, música i teatre… i, és clar, calçots amb salsa, carn a la brasa i molts brindis. Se’n conserven programes (per exemple, el de febrer de 1948) que descriuen perfectament aquest esperit: cultura i gastronomia agafades de la mà.
El mateix nom ja et dona una pista de l’origen. “Calçot” ve del verb calçar, que vol dir apilotar terra al voltant dels brots perquè creixin blancs, llargs i tendres. És un cultiu fet amb paciència i ofici.
Amb els anys, la tradició es va estendre arreu de Catalunya, però l’arrel continua sent vallenca. I per protegir-ne l’origen i la qualitat, el Calçot de Valls compta amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP), amb una zona de producció definida (Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès, entre d’altres).
Com passa amb moltes tradicions populars, hi ha qui apunta a possibles antecedents antics. Però, a hores d’ara, no hi ha proves concloents que desplacin el relat del Xat de Benaiges i la consolidació a Valls.
I si hi ha una cosa que acaba d’arrodonir qualsevol calçotada, és un vi que hi encaixi de veritat.
Aquest mes t’ho posem fàcil amb dues opcions ÈTIM que funcionen de meravella en una calçotada:
ÈTIM L’Antull:
Perfecte per la primera part: calçots. Si compres 3 ampolles d’ÈTIM L’Antull, t’emportes un refredador .
ÈTIM El Viatge:
Ideal quan ja entren en joc les carns a la brasa i la calçotada agafa cos. Si compres 3 ampolles d’ÈTIM El Viatge, t’emportes una bomba al buit.
Així que ja ho saps: encén el foc, posa’t el pitet… i porta ÈTIM a la teva calçotada.
