Catedral del Vi

Una joia arquitectònica a cavall del modernisme i el noucentisme.

El maó vist, la pedra, l’arrebossat i la ceràmica es conjuguen per aconseguir una estètica característica i unes formes impactants. Grans arcades d’inspiració clàssica, molta llum en els interiors i tots els detalls tecnològics de l’època aplicats a l’elaboració de vins.

Amb l’arribada de la fil·loxera al segle XIX, la pagesia catalana va empobrir i va néixer el cooperativisme com a oportunitat  d’unir-se entre els pagesos.

Les aportacions tant personals com econòmiques dels pagesos de la vila i l’impuls de la Mancomunitat Catalana van fer possible la construcció del Celler Cooperatiu.

Cèsar Martinell i Brunet (1888 – 1973) va ser un arquitecte català deixeble de Gaudí, amb obres a cavall del modernisme i el noucentisme.

L’any 1916, a punt de llicenciar-se com a arquitecte, va començar a treballar amb Joan Rubió mentre formava part del cercle de l’arquitecte Antoni Gaudí, que s’havia retirat al Temple Expiatori de la Sagrada Família. 

Va ser per aquella època que va ser l’arquitecte de la Cooperativa Falset Marçà, i d’altres Cooperatives que formen la ruta dels Cellers Modernistes.

Àngel Guimerà els va batejar com les catedrals del vi, i no hi ha millor manera de descriure’ls.

Login